ser del Lleida i de fora de Lleida :: El Portal de la UE Lleida

Tazthor · Novell

Jo soc del Barça, des de ben petitet, però sempre he cregut que el Lleida era el paradigma de l'esport català. Em refereixo a que ni Barça, ni Espanyol, ni Nàstic, Terrassa... cap porten el nom de ser un equip català lluny de les nostres fronteres, jo des de ben petit, m'he aficionat al Lleida per a ser un equip bo, amb carisma i amb identitat.

calco · Expert

Només puc dir q estic molt orgulós q la gent de fora de LLEIDA estimi així el club. Ojalá la gent de LLEIDA sentís el q vosaltres sentiu. Jo desde aquí emplaço a la directiva del lleida a que os reuneixi un partit a tots vosaltres al camp dé sports i el vegueu des de la sala vip del club per agrair-vos aquest interés i ademés això implicaria a q surtissiu reforçats del vostre sentiment.

Gràcies a tots vosaltres.

Juanpi · Expert

Yo soy del Lleida desde el dia que naci,y naci alli.
Antes iba todas las navidades cuando era pequeño a Lleida,con mis tios y abuelos,y siempre que coincidia iba a ver al Lleida.
Me acuerdo que el primer partido que fui a verle,hace muchisimos años,la grada era de piedra,no os podeis imaginar la de años que hace.
Lo que mas guardo con recuerdo,fue cuando se inauguro el campo en primera división,la entrada de aquel partido,puedo decir que fui el primero que me senté en aquella butaca.
Desde hace muchos años,siempre que vienen a Madrid o cercanías voy a verle.
Tengo muchas camisetas,las cuales paseo sin ningún tipo de pega ni vergüenza por Madrid,y disgustos me he llevado ya sabéias la tirria que tienen a los catalanes.
Siempre que tengo tiempo por mi trabajo y tal,me paso por Lleida,me cojo el AVE,me tomo unos caracoles y me voy a ver al equipo y estoy con mi familia claro.
Un saludo a todos,y VISCA EL LLEIDA!!!!!

Foll · Novell

Salut companys!!!

Jo sóc d'Artés, un poble entre Manresa i Vic, i em vaig aficionar al Lleida des de 2 temporades abans de què pugés a 1a Divisió, i des de llavors que me'l estimo com cap altre!!!

Des de llavors he aconseguit que 3 veïns meus es facin del Lleida també, i aquest estiu vaig poder comprar el paquet d'accions i fer-me soci! quin orgull! Smile

Hi ha gent que diu que és un sentiment ser del Lleida, jo també ho crec perquè sinò hi ha coses que no s'entenen! És flipant la gent de fora de LLeida que hi és aficionat/da!!!!

Molta sort a tots companys!

Demi · Avançat

Jo soc nascuda fora de Lleida, inclus fora del nostre país, però des de ben petitona que em vaig instalar a Lleida amb els pares, i em sento una lleidatana mes, que defensa amb orgull els seus colors.

Lukather · Un crack del Lleida

Jo, com ja he comentat al topic D'ON SOU, soc de Mollet del Valles, pero el meu avi patern, el que em dona el primer cognom es de LA FULIOLA, a l'Urgell, i va tenir que venir a viure aqui a consequencia de la guerra civil.
Jo de petit seguia al Lleida, juntament amb els altres equips catalans de la segona A, com el Figueres, Palamos, Sabadell, etc... em recordo d'alegrar-me molt per l'ascens que va aconseguir al 93, pero no va ser fins al 97 que m'hi vaig enganxar de veritat, era l'epoca en que el Lleida era l'unic equip català de segona. Llavors varen ressorgir en mi les meves arrels lleidatanes i vaig començar a veure al Lleida com el paradigma de l'equip català professional més autentic, el que passejava per tot l'estat un nom en català. Un equip modest pero amb entitat suficient com per lluitar per a sobreviure dins del dur mon del futbol professional espanyol.
Em vaig començar a implicar molt amb l'equip despres de veure el primer partit de Lliga de la temporada 97-98, un Sevilla-Lleida que va acavar amb derrota per 5 a 1. Recordo que el van fer un dissabte per la tele, pero tardissim!! Just despres del partit televisat de primera divisio, que era un Atletic de Madrid-Reial Madrid, em sembla que el partit començava a les 11 de la nit, un fet insolit en les retransmission de TV3 de Segona A, algu s'en recorda?
Be, al que anava, aquella derrota del Lleida, va causar en mi un efecte contrari de l'esperat. Em va esperonar a seguir al Lleida, ja que veia la dificil missio d'un equip catala, oblidat per molts despres del descens de primera i els infructuosos intents de recuperar la categoria, de fer-se un lloc en la Segona Divisió. Tot jugava tant en contra del Lleida en aquella epoca, que em vaig sentir obligat a donar-li el meu suport. Era la temporada en la que per primer cop ja no es plantejava l'ascens de categoria, en que es feien notar els excessos economics del passat i en el que es va elaborar un plantilla amb un recursos minims. A mes,, les decepcions de les 2 ultimes campanyes amb Antonio Lopez y Chechu Rojo van fer que l'afició pel club baixes molt. Va ser complicat, el Lleida despres de 5 jornades era l'ultim de la classificació, i inclus al partit seguent, contra Osasuna, perdia 0-1, tot indicava el pitjor per al Lleida... pero vet aqui que aquell partit es va acavar remontant i guanyant per 2 a 1 i el Lleida va començar a encadenar bons resultats, com aquella victoria per 3 a 1 contra el Rayo vallecano (un dels equips forts d'aquell moment), partit famos perque es va tenir que suspendre al quedar-se el Rayo amb 7 jugadors al camp... El Lleida llavors va encadenar una ratxa de 13 partits imbatut, que el van portat al tercer lloc de la classificació a finals del 97, fins que en l'ultim partit de l'any va perdre 1-0 a Badajoz, partit que feien pel Canal Plus... Despres de l'aturada hivernal, el Lleida golejava 3-0 al Sevilla (no, aquest no era el del gol del mig del camp de Roa, aquest vinguera la temporada següent) i tornava al tercer lloc de nou. El Lleida havia passat en una volta de l'infern al cel.
A partir d'aqui el Lleida va encadenar 4 derrotes consecutives que el van allunyar definitivament de la zona d'ascens, pero es va anar recuperant fins a acavar a una meritoria 5ª plaça (molts la vulguerem ara), pero el fet d'haver-me implicat en el Lleida despres d'aquell desastros inici de temporada i l'anar veient com s'anava recuperant i escalava possicions fins a situar-se en llocs de l'antiga promoció d'ascens va suposar en mi una recompensa increible. Era molt mes estimulant que no pas seguir a aquell Barça de van Gaal construit a base de talonari, i sense cap compromis per part de la tropa de jugadors extrangers que van recaure al club despres de la llei Bosman.
Aquella lliga 97-98 sempre la recordare amb molt de carinyo, i va fer que s'instales en mi un sentiment d'estima i aficio cap al club inmensos, que duren des de llavors.
Ser del Lleida es tot un compromis personal per a mi, es una cosa que et marca molt mes que no ser del Barça, que es un equip que te tots els medis per aconseguir les grans fites. Una victoria del Barça no s'assaboreix com una del Lleida, que implica molt mes sacrifici i esforç, per aixo cada victoria es una fita per al club, perque es capaç de superar tota la situacio adversa que te al davant i seguir sobrevivint dins del mon professional, i aixo te molt de merit. I aixo et recompensa com a seguirdor, perque ho valores tot molt mes.

VISCA EL LLEIDA!!

Bakunin · Avançat

M'ha caigut la baba, hi ha tant o més sentiment de fora de la Lleida,que de la pròpia ciutat. això demostra que molts lleidatans no valoren el que tenim, i que si tots fòssim la meitat que tota aquesta gent que escrivim i ens trobem en aquesta web el Camp d'Esports estaria sempre ple.
MOLTES FELICITATS GENT!! DE VERITAT !!! VOSALTRES SOU EL LLEIDA. I com ja sabeu, sempre sereu benvinguts a la nostra ciutat... es que m'he emocionat... Crying or Very sad

bepmaster · Expert

rvidal21 · Expert

A mi i al cristian_15 ens o va dir el nostre entrenador de tenis que te de nick aki a la pagina BERNI i cada partit ens hi porta.Tambe ens i porta el Gorka. Es guapissim na al camp i sobre tot celebrar els gols.

Visca el Lleida i visca els Asmullaraks!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

oriol24 · Avançat

Foll · Novell

Bones!!!

Jo sóc d'Artés, un poble entre Manresa i Vic!!!

Per aquí som dos aficionats del Lleida, un veï q el vaig animar i jo!! La veritat és q sempre m'he fet bastant amb gent de la província, tant com per estudis com per feina i és el club que sempre he estimat!

A diferència d'altres, a mi el Barça i els altres equips de 1a divisió no em fan el pes, tot i q segueixo bastant el futbol! A mi el que m'agrada és el lleida i punt! tambe m'agrada seguiramb el futbol més modest, 2ab, 3a, regionals...

finalment i com q l'economia m'ho ha permès, aquest any vaig poder comprar el paquet d'accions i fer-me soci!! tot un orgull!
Razz

HoRiTzO · Novell

Vivint a Amsterdam costa una mica seguir al Lleida però degut a que mon pare és dels socis més antics del Lleida i jo vaig ser soci des dels 11 als 19 anys (quan vaig deixar Lleida) estic plenament enamorat de la ciutat i bojament perdut per club que ha de tornar a ésser allò que va ser.

rrj · Un crack del Lleida

Soc de Lleida, nascut a Lleida i no m’agrada el futbol ni hi entenc.
Vaig començar un diumenge amb la meva filla, a tribuna, en un partit contra el Sevilla i varem guanyar 3-0. A partir d’aquell moment varem començar a anar-hi de tant en tant tota la família.
Quan varem baixar a segona b aleshores varem fer el contrari del que van fer la majoria: fer-nos socis i anar cada diumenge al camp i fins avui, que som del Lleida a mort, socis i accionistes i, a més, el seguim fora de casa sempre que podem. Això vol dir que som masoques ????

sentisv · Intermig

Yo soy de Almería y lo sigo desde el año en que fuimos campeones de segunda, con lo cual, se consiguio el ascenso a primera. La razón de mi afición es porque mi padre es de Lleida (Les Garrigues) y me empezo a interesar el equipo y desde aquello pues lo sigo con pasión. Comentar que tengo aquí un amigo que lo sigue gracias a mi. Por cierto, decir también que he estado 2 veces en el Camp d´Esports viendo al Lleida y por supuesto, cada vez que viene a Almería a jugar, voy a verlo.

Saludos y Visca el Lleida!! Nos salvaremos!!

adriagpe · Avançat

Pues jo sóc de bcn i sempre he estat del barça (no tinc res a veure amb la ciutat de lleida) però desde mitjans de la temporada passada vaig començar a mirar els partits de TV3 i de mica en mica em vaig anar aficionant al club, no sé massa bé perquè però em va caure bé. Només he anat un cop al camp (lleida 1-0 poli ejido) i que jo recordi l'únic cop que he anat a lleida. Esque tinc 14 anys i la meva família són només del barça i em costa molt convencer-los perquè em portin a lleida expressamnt. Això si, d'aquí uns anys tinc molt clar que em faré soci, encara que hagui de venir expressament desde bcn per veure un partit.

Ànims lleidetans, segur que ens salvem!!!

Galvez · Novell

Hola,
jo soc nascut a Lleida pero per qüestions de la vida he anat a parar a un poblet d'Osca. Desde que vaig marxar no he deixat de seguir ni ho faré al LLEIDA perque es una cosa que un porta a dins.
Per cert soc del LLEIDA desde que el meu pare m'hi portava ara fa molts anys a l'era del Azcona,Lecumberri etc...

Salutacions.

tijo · Avançat

Doncs lo tipic..jo soc de linyola, i mun pare fa uns kuants anys era soci del lleida, i sempre magradava anar a vere el futbol, perque no estava acostumat a vere un partit de futbol en un camp tan wapo, tan gran..etc etc...en definitiva, que desde llavors, el lleida el numero 1.

asley · Un crack del Lleida

Bé jo sóc o era, no sé com dir-ho de la montanya, concretament d'Oliana on hi vaig viure 13 anys (els justos per fer EGB) llavors com que vam comprar un pis a Lleida vaig baixar a estudiar i un dia amb mon pare ens vam apropar al Camp d'Esports, era quan encara hi havia l'antic camp i la gent animava sense parar. Vaig sortir del Camp dient que si el Lleida pujava em faria soci. No tan sols em vaig fer soci sinó que em vaig incorporar amb una penya, vaig plorar quan va marxar l'Amavisca, em vaig enamorar d'un aficionat de l'Osasuna (anecdota irrepetible). Vaig anar a Valladolid on els vam deixar escaldats i a Gijón on vaig plorar per segona vegada pel futbol.
Vaig arribar a ser gran admiradora de Sergi Parés i inclús quan va marxar a Alacant vaig aconseguir per Bartolo la seva adreça i el vaig anar a veure a Andorra a un partit amistós que feien.
L'any de l'ascens a primera vaig recorrer al costat de l'autobus que portava els jugadors fins abaix a la Paeria, corrent i fent fotos. Després no us haig d'enganyar vaig deixar el Lleida 3 o 4 anys (quan estava a segona B, per circunstancies de la vida) però els últims partits em vaig tornar a animar i em vaig fer socia de nou (o sigui que no devia pas perdre el sentiment blau de dins meu), em vaig tornar a fer socia i ara, tot i que no visco a Lleida capital m'escapo quan puc a veure els entrenaments. Als desplaçaments que puc hi vaig i el meu nebodet que ahir va fer un any ja el vaig fer soci aquesta temporada.