UE Lleida, El Portal

bidekari · Un crack del Lleida

Màrius Duran.
El president que va pilotar el segon ascens de la història a la màxima categoria. Va entendre que la U.E. Lleida, per aspirar a un futur, necessitava una transformació important, i conjuntament amb l'inolvidable Mané, van revolucionar l'estructura i l'organització del club. A ell li debem, per la part que li toca, dos ascensos inolvidables, una promoció, un temporada a la màxima categoria, i un estadi digne, i l'inèrcia d'aquesta obra en el seu conjunt.
No sé, si el club li ha ofert mai cap reconeiximent, o si ho te previst, però en qualsevol dels casos es un clar exponent de molts lleidatanistes, que van lliurar els millors anys de la seva vida a la Unió Esportiva de Lleida, i es un digne personatge per obrir aquest post de lleidatanistes il.lustres.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

palau · Avançat

de ben segur que el lleida sense marius duran no hagues arribat mai tan lluny.
marius gracies.

bidekari · Un crack del Lleida

Ramon Vilaltella

Va ser president de l'entitat els primers anys de la década dels seixanta. La U.E. Lleida jugava a Tercera Divisió (llavors no existia la 2na.B) i va forjar un projecte esportiu pensat per a portar l'equip a Primera. A les acaballes de la temporada 1963/64, el Lleida estava situat segon a la classificació a només dos punts del lider, el C.E. Europa. L'any anterior, els de Gràcia, havien estat apartats injustament de l'ascens per un arbitatratge polèmic contra el U.P. Langreo. Els seus directius (poderosos promotors immobiliaris de Barcelona) van protestar a les autoritats federatives, i sembla que se'ls va prometre que el proper ascens seria per l'Europa. No cal dir que va passar aquella tarda al Camp d'Esports. L'arbitre, amb la seva actuació, va adulterar el resultat d'aquell partit (0-1).
Però el President Vilaltella, no va defallir, i va reforçar l'equip per la temporada següent. L'any 1965, el Lleida, retornava a la Segona Divisió, i la banqueta del Segre es va omplir de gent per cel.lebrar l'ascens.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

bidekari · Un crack del Lleida

Juan Manuel Esnal "Mané"

El tecnic de Balmaseda que va pilotar conjuntament amb el president Duran el segon ascens de la U.E. Lleida a la Primera Divisió. Va assolir dos ascensos (de Segona B a Segona A, i de Segona A a Primera) i va dirigir l'equip en una promoció desgraciada a Primera, que com ben be va dir ell mateix "es va pedre només per un gol".
Va compendre i va fer compendre al president Duran, que la U.E. Lleida necessitava un canvi d'estructura que el transportés a la modernitat del futbol.
Va entrenar l'equip durant set temporades, tot un record en el mon de les banquetes, i va marxar sense ser destituit. Un modèl d'honestedad i d'integració, al club i a la ciutat Razz

.
Mané, no t'oblidem.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

webmaster · Administrador

Impressionant tens molt per ensenyar-nos bidekari!

bidekari · Un crack del Lleida

Manolo Bademunt

Jugador de l'U.E. Lleida, integrant de l'equip de va jugar a Primera Divisió la temporada 1950/51. Lleidatà i lleidatanista, va ser un dels jugadors més carismatics i més estimats d'aquell equip, pel seu origen i pel seu esperit de lliuta i la seva capacitat de sacrifici. Posteriorment va jugar en altres equips de la lliga espanyola, i fins i tot en algun equip estranger. Quan es va retirar va retornar a Lleida, i va estar vinculat al nostre club durant més de trenta anys.
Quan va morir, va deixar disposat que les seves cendres fosin dipositades sobre la gespa del Camp d'Esports.
Un exemple d'honestedad i d'integritat. Seràs sempre a la nostra memòria, Manolo.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

bidekari · Un crack del Lleida

Miquel Rubio

L'actual entrenador del primer equip de l'U.E. Lleida. Entra per la porta gran a la Galeria de Lleidatanistes per la seva fidel trajectòria lligada a la història recent del club. Com a jugador, va assolir dos ascensos, de Segona B a Segona A, i de Segona A a Primera. Durant la cel.lebració de l'ascens a la divisió d'honor, des del balcó de la Paeria va profetitzar que aquell any es guanyaria al Barça i al Madrid. I així va ser.
Durant la seva etapa de jugador, va ser un futbolista intel.ligent i entregat. Quan es va retirar, va dirigir una temporada l'U.E. Lleida, a Segona A, va trobar una plantilla descompensada i mal planificada, i no va poder evitar el descens. A posteriori, va dirigir el Reus Deportiu, que va ascendir de Tercera a Segona B. Finalment va retornar a Lleida, a principis de la temporada passada, per redreçar el mal començament de l'equip, i el va proclamar campió de Segona B, i campió del Play-Off d'ascens. Un exemple de coneiximent i compromís. Anim, Miquel.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

oliane · Un crack del Lleida

fran navarro

lo nostre capità fins l'any passat. va arribar a patir molt per culpa de greus lesions al seu genoll i que foren causa d'haver d'abandonar la practica del futbol.
passar molts anys a primera divisió on va guanyar molta experiencia amb el logronyes, i amb nosaltres ens va deixar constancia del seu gran talent a les seves botes. on treie les pilotes des de la defensa fins passat lo mig del camp, no deixave mai pilota per perduda.... quin gran tandem de veterans formarie amb txema!
quan es trenca el genoll, ho va intentar tot, fins-hi-tot anar a centres de recuperació on va conèixer a altres grans jugadors amb problemes, com fou ronaldo.
ket vagi tot la mar de bé capità!!

bidekari · Un crack del Lleida

Ja era hora que algú més col.laborés en aquest tema. Se'm començava a quedar la cara del conservador d'un museu. Benvingut al post, Oliane: excel.lent sintesi de la trajectòria d'un il.lustre lleidatanista. Wink

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

bidekari · Un crack del Lleida

Carles Viladegut

Jugador del pais, lleidatà de soca-rel, del primer equip de l'U.E. Lleida durant els anys setanta. Va tornar al club com a entrenador ara fa tres anys, desprès d'haver dirigit amb exit el C.F.J. Mollerussa, l'U.E. Tàrrega, i el C.F. Balaguer. Amb els primers va encadenar un grapat d'ascensos que va col.locar a l'equip a Segona A, i abans i desprès van ser molt anys a Segona B. Amb el darrers es va proclamar campió de la Copa Catalunya, derrotant al F.C. Barcelona per 1-0 a la final.
Durant els anys que va ser a Lleida, fou un jugador tecnic i de qualitat i un entrenador compromés amb el club. Dissortadament la seva etapa com a entrenador no va acabar be.
Carles Viladegut es un caballer del futbol, un model d'honestedat i professionalitat. Carles, endavant.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

bidekari · Un crack del Lleida

Antoni Gausi

Jugador del país, lleidatà de soca-rel, va formar part de la davantera del primer equip les darreres temporades dels anys quaranta i les primeres dels anys cinquanta. Tecnic i de molta qualitat.
A mitjans dels anys noranta es feu càrrec de la presidència del club, en una època de crisi marcada per la marxa de Màrius Duran, i l'endeutament economic. Va reconduir la crisi amb seny i va treballar per fomentar l'inter-relació entre el club i la societat lleidatana, fidelitzat i engrandir la seva massa social i potencial.
Antoni Gausi es un exemple de fidelitat a un sentiment que compartim tots, l'estimació al nostre club i a la nostra terra, per davant de qualsevol circumpstància. Antoni, no t'oblidem.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

santos23 · Invitat

el devanter exotic de la ue lleida... no men recordo molt be dell pero de ven segur que va donar una empenta d'aficio als afeccinats.

bidekari · Un crack del Lleida

Miquel Pons

Es molt dificil acceptar la direcció d'una institució que fa pocs anys ha estat en la plenitud de la seva història i en aquells moments es troba immersa en el pou de l'oblit, en l'aspecte social i en l'aspecte esportiu. I això, es el que fa fer en MIQUEL PONS, ara fa unes temporades. Va acceptar dirigir el club amb el primer equip ensorrat a Segona B, abandonat per la pròpia afició, carregat de deutes, i amb perill de desapareixer. Va comprometre el seu prestigi personal i professional, l'atenció a la seva familia, i fins i tot el seu patrimoni, en benefici de l'UNIO ESPORTIVA DE LLEIDA. La causa de tot això es ben senzilla. l'estimació a uns colors, a un club, a un nom, i a una ciutat.
Podrem criticar la gestió, més encertada o menys afortunada, però mai podrem criticar la dedicació i el sentiment que en Miquel Pons ha dispensat al nostre club.
Avui sembla que en Miquel Pons deixa la presidència del club, dolgut, i no ho mereix.
Miquel Pons es un exemple de lleidatanisme, que mereix ocupar un lloc destacat, no només a la galeria d'il.lustres, sinó també en el present i futur del club.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

Piparata · Un crack del Lleida

Bidekari! De **** mare la informació! Buffff! Temps inolvidable els de MAné! Jo amb pocs anys vaig sentir grans cridòries de Felicitat! Kina llàstima no aver nascut 10 anys abans!

Crític · Invitat

I l'Antoni Palau?

i el Miquel genís?

i el Pacheco?

Son molt mes mites que alguns dels que has citat, entre els quals hiha algun titella que fan moure i parlar com ell vol.......

Ilerdense · Un crack del Lleida

Lleidatanista???? és la prmiera vegada que ho sento

bidekari · Un crack del Lleida

bidekari · Un crack del Lleida