Enregistra't i podràs accedir al Messenger del Lleida, comunicar-te privadament amb la resta d’usuaris, enviar comentaris amb el teu nickname, enviar fotografies i moltes coses més. Enregistrar-me ara!
Qui hi ha Online
Actualment connectats: 0 usuaris registrats 12 no registrats 12 lleidatanistes en total
Pues sí ahir vaig somiar que tenia la sort de viure al primer mon.
Sí gent, sí quins somnis més " REALS".
Es veu que em perseguia la bofia i era buscat per Espanya, i fugia com un malparit.
A més "treballava" sense tenir els papers en regla, cambiava de feina cada dos per tres, així vaig anar passant de feina en feina fins parar a O'Grove i d'allí m'enfilava a una embarcació de pesca que a mig atlàntic agarrava una tempesta, la barqueta " bolcava" i tots desapareixeiem en un lloc on jo era com un paper en mig d'una banyera plena d'aigua.
No sé quant va passar fins que em va trobar una gran embarcació que feia "treballar" els seus esclaus de manera ilegal, i clar hi vaig treballar per continuar vivint.
Al cap d'uns mesos vam arribar a un lloc anomenat Washington sense saber res d'English.
Em van vendre a un home que agafa esclaus pels seus experiments.
Els experiments consistien a fer experiments amb humans, per curar malalties a la gent d'un poder adquisitiu relativament estable, però no per esclaus.
Em van injectar uns líquids que em van dir que a veure com em trobava al cap d'uns moments.
L'única cosa del líquid era que les venes se'm notaven per tot el cos i em feien molt mal.
El meu senyor em va dir que era un bon home i salvador de molts germans ja que aquell líquid que m'havia injectat fins aquell moment només funcionava amb rates i que veient els resultats a cap individuu se'l hi aplicaria.
Al cap d'unes setmanes el líquid em va fer una miqueta més d'afecte, estava molt prim, i quasibé no em trobava gens de bé.
El meu senyor em va donar unes pastilles que deia que curaven els símptomes, el medicament contenia unes coses rares que desconeixia amoníac per la queratina ( per les ungles), però com no s'havia de que anava dóncs me les vaig pendre amb força aigua, ja que el meu amo em va dir: " COLLONS cabró, veu-te això i calla que no puc dormir!!!"
Passat uns minuts em trobava molt i molt malament, en aquell moment em va venir al pensament la meva mare, quan li vaig prometre marxar lluny de casa a buscar una vida millor que la que teniem i l´única cosa que havia aconseguit era defraudar-la, ja que no havia aconseguit ni 10 centims d'euro.
Quan més malament emtrobava vaig desitjar que jo fós l'últim que li passes una pesadilla com aquella.
Afortunadament em va tocar el despertador i estava content de ser on era i ser de moment qui era
Publicat: 18 Set 2007 - 22:59
TEVENET
Un crack del Lleida
Registrat: Sep 20, 2006
Ubicació: TARREGA
que gran noi es una gran i trista historia que es la realitat de la nostra societat.
tens de escriure un llibre de histories com aquestes.
Publicat: 18 Set 2007 - 23:50
Cucurutxu
Un crack del Lleida
Registrat: Aug 17, 2006
Ubicació: Cucurulàndia
Ho pensaré gràcies per la idea.
Quants voldríeu que el Cucu treies un llibre?
Que el compraríeu?
Gràcies noi, com diu és una història molt real de la nostra societat
No pots publicar nous temes en aquest fòrum No pots respondre a temes en aquest fòrum No pots editar els teus missatges en aquest fòrum No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum No pots votar a les enquestes en aquest fòrum
